Els amfibis es troben actualment entre els grups faunístics més amenaçats del Planeta. La seva dependència dels cursos d'aigua per poder viure i reproduir-se els fa molt vulnerables a les alteracions del medi, que sovint implica la desaparició de grups d'espècies en grans àrees. La seva elevada sensibilitat a les alteracions del medi natural els converteix, a més a més, en espècies bioindicadores de l'estat dels ecosistemes, amb la importància que això representa en matèria de conservació. Igualment, representen una part essencial de les xarxes tròfiques de tots els ecosistemes aquàtics i gran part dels terrestres. Això fa que de la seva supervivència en depenguin una gran quantitat d'espècies (principalment rèptils i aus) que basen la seva alimentació en els amfibis.El declivi de les poblacions d'amfibis és una problemàtica mundial, que no se centra en cap regió o continent concret. En el context europeu, Catalunya és una de les zones amb major riquesa d'amfibis, tant per la seva diversitat com per l'abundància de les poblacions. Les polítiques hidrològiques i forestals del passat van repercutir negativament en l'estat de conservació dels nostres gripaus, granotes i tritons, de la mateixa manera que avui ho fan el desenvolupament immobiliari i l'ampliació de la xarxa viària pública (principalment en el medi rural).Catalunya presenta una gran diversitat climatològica i paisatgística, que juntament amb un relleu variat, li confereixen una notable successió de comunitats vegetals que acullen també un diversa varietat de comunitats faunístiques. Un molt bon exemple de diversitat el podem trobar a l'herpetofauna, que està representada per 47 espècies autòctones o d'introducció antiga (14 amfibis i 33 rèptils, incloses les tres tortugues marines). A aquestes, cal afegir dues espècies d'introducció recent (Trachemys scripta i Podarcis pytiusensis). Podem considerar, doncs, que es tracta d'una riquesa elevada donada la presència de fauna de procedència biogeogràfica diversa: Eurosiberiana, Iberomagrebí, Europea occidental, Iberomediterrànida, Mesoeuropea i, fins i tot, endemismes pirinencs.En els Parcs Naturals de Sant Llorenç del Munt i L'Obac i Montnegre i El Corredor, la regressió de les poblacions d'amfibis en les últimes dècades ha estat propiciada, principalment, per l'augment del trànsit a les carreteres, així com per l'augment del turisme a la zona. Per això, la conservació de les espècies d'amfibis de la zona s'ha convertit en una qüestió urgent, sobretot quan la regió presenta nombroses particularitats que la fan excepcional pel que fa a les seves espècies amfíbies, ja que és una de les zones de Catalunya amb major diversitat d'espècies, on conflueixen grups amfibis de les regions biogeogràfiques mediterrània i euro-siberiana.En aquest context, el present projecte aborda la conservació de les espècies mitjançant diverses activitats (detallades a continuació), enfocades a la sensibilització de les poblacions locals, a més d'iniciatives a favor del coneixement de l'estat de conservació de les espècies del medi natural. Les activitats d'educació i sensibilització es duran a terme mitjançant xerrades, seminaris, publicació i difusió de material gràfic, exposicions, concursos i activitats en els mitjans de comunicació locals. Els esforços en aquest sentit s'han dirigit a la població més jove dels Municipis del projecte, com a mitjà per aconseguir una major viabilitat dels resultats obtinguts.També s'han dissenyat activitats d'extensió destinades a tots els habitants de la zona, a més d'altres d'enfocades cap als col·lectius de mestres d'escola, instàncies governamentals i altres actors socials. Les activitats d'extensió s'han completat amb l'elaboració prevista d'un arxiu que possibiliti nous projectes en la mateixa lògica de l'aquí presentat, que abordin la sensibilització de les poblacions locals en temes de conservació del medi natural. A més, s'han dissenyat diverses activitats destinades a valorar l'estat de conservació de les espècies de la zona, com ara mostreigs per quantificar la problemàtica dels atropellaments, censos d'espècies, reunions amb actors socials de la regió, etc. La finalitat última és abordar aquesta problemàtica local de conservació des d'un punt de vista multi disciplinar que relacioni les accions de conscienciació de les poblacions locals amb les accions directes, encaminades a un millor coneixement de la problemàtica que possibiliti l'adopció de mesures sobre això.